Dimars 21 de Heurèr de 2012
- 19ò00 : Sauts, branlos – Captura de Sent Pançard – Hala
- 19ò30 : Passa carrèra Estremonciada Vin caut
Glèisa / Eglise St Jacques- 20ò30 : Cremacion – Hauta Planta
- 21ò00 : Bal de Dimars Gras « Ibilis»
En tot profieitar de la gaujor generau, un còp lo verdicte, Sent Pançard que s’i escadó a escapà’s. Que s’anè escóner dens lo son endret preferit, la hala… e que s’i harta incognito… qu’at cred…
Aqueste ser que’u vam desemboscar e que’u vam tornar hicar dens la soa cauja.
“Que’u cau brutlar” !
Lo pòple n’enten pas estar privat d’aqueth espectacle. Que’u segueish au lenhèr en cantant e en béver a la soa santat.
Gran passacarrèra
Grana cantèra
Lo carnaval qu’ei quasí acabat… profieitam-ne dinc au cap, dinc a l’oliat tradicionau !
Itinéraire
La tradicion
Qu’ei la darrèra manifestacion deu Carnaval Biarnés abans Quarèsma ; serada familiau, un drin nostalgica. Que’s sap qu’ei la fin deu carnaval, que Sent Pançard e va estar executat e que calerà aténder l’an qui vien tà’u tornar véder.
Dissabte ser, profieitant de la gran gaujor generau, Sent-Pançard que s’èra escapat de la soa gabiòla. On se podè escóner, senon que a la hala, tà’s hartar miélher ? Anueit, dimars, la horrèra qu’ensaja de’u trobar e de’u gahar.
Que s’i escaderà plan segur, e qu’ei en musica e en cançons, en un long passacarrèra que’u miarà, a la claror de las halhas, a la Hauta Planta on l’aten lo lenhèr.
Lo passacarrèra
Qu’ei marchar a tot doç d’un lòc a un aute en tot estancà’s de quan en quan tà cantar.
Que’s debana de mantuas faiçons :
Sia dus grops de cantaires que s’arresponen lo medish coplet d’ua cançon ; pendent qu’un grop estancat canta, l’aute qu’avança a plaser en tot escotar.
Sia los cantaires que segueishen los musicians tradicionaus ( flabuta, tamborin a còrdas, vriulon). A l’arrèst, tot lo monde que cantan.
L’execucion de Sent Pançard
Jutjat, condemnat, escapat e gahat tornar, Sent Pançard qu’ei cremat. Assistir a la cremacion de Sent Pançard qu’ei véder atenuà’s e se consumir dens las es.hlamas deu huec liberator, las tensions, los conflictes, los chepics…
Si non desapareishen pas completament, que vaden de mei bon suportar. La soa Majestat brutlada, lo pòple qu’accepta totun de rénder lo poder a las autoritats dinc au carnaval qui vien.
Adiu praube carnaval
Qu’ei la canta tradicionau d’adiu a Sent Pançard. De que n’i a de nosauts qui’s bremban de l’emission de T.V « Bonne nuit les petits » ; los autors qu’avèn panat l’aire de la cançon tau lor generic musicau : Adiu praube, adiu praube carnaval…
L’oliat
Qu’ei vadut la tradicion ; adara, a la fin deu bal de las acabalhas los organizators que partatjan l’oliat dab los darrèrs hestaires.
La data de Dimars Gras
Que cambia tot an. Qu’ei calculada a comptar de la de Pascas qui ei ua hèsta religiosa mobila, la data de la quau cambia tanben tot an. Alavetz tà conéisher la data de Dimars Gras, que cau purmèr conéisher la de Pascas… e après, aquerò que’s calcula.
Qu’ei mauaisit : gahatz-vs e despenetz lo calendari deus P.T.T.
Purmèr, mercar la data de la prima ( 21 de mars). Puish la de la lua plea qui segueish ( la qui’s ved, arredona e blanca suu calendari).
Pascas qu’ei fixat au purmèr dimenge après. Un còp que l’ajatz trobat, que comptatz cinquanta dias a l’endarrèr e que trobatz lo dimenge abans lo Quarèsma ; dus dias après, qu’ei Dimars Gras.







